PASTÍS DE GARROFA I NOUS

Un pastís molt fàcil de fer en poc temps.  És apte per celíacs i intolerants a la lactosa. No porta sucre afegit i els dàtils tenen baix índex glucèmic.

La garrofa, fruit de l’arbre siliqua de seratonia, és un aliment tradicional que ha caigut injustament en desús. La beina torrada i mòlta té un sabor que recorda a la xocolata però no té cafeïna, per tant no és estimulant. A més, només té un 2% de greix mentre que el cacau en té un 14- 23% aproximadament. És un aliment energètic ric en hidrats de carboni de baix índex glucèmic i fibra. Com el cacau, la garrofa conté vitamines i minerals però a diferència d’aquest, no té àcid oxàlic, substància que interfereix a l’intestí en l’absorció de calci i ferro.

A més, la garrofa és de proximitat, no així el cacau, que recorre milers de quilòmetres, i a més es cultiva en condicions massa vegades injustes.

PER 6-8 RACIONS

  • 300gr de garrofa en pols
  • 150-300ml d’aigua o beguda vegetal d’arròs. Ha de quedar una textura que es pugui treballar però no massa líquida. Segons la qualitat del torrat de la garrofa i el temps que tingui, estarà més o menys seca.
  • 100-200g de dàtils sense os, depenent de lo dolç que el volguem. Si volem, els podem posar en remull 30-60 minuts. Tallats a rodanxes.
  • 200gr de nous pelades i trossejades
  • 4 clares d’ou o 3 sencers (clara i robell) però aleshores batre molt bé, que quedi molt espumós. O versió vegana, 6-8 cullerades soperes de aquafaba (aigua amb la que s’ha bullit cigrons, batuda).
  • Gerds, al gust. Proba de posar-los al congelador una estona abans de servir.
  • 30g Oli, d’oliva i/o de coco, opcional.

En una olla posem la garrofa i l’aigua o beguda vegetal d’arròs, escalfem lleugerament i remenem fins que quedi ben amalgamat. Si volem oli el posem ara.
Posem a un bol i afegim les nous i dàtils. Barregem.
Muntem les clares a punt de neu. Les afegim amb una cullera a la garrofa i nous mentre anem amassant.
Posem tota la massa en un motlle untat amb oli o cobert amb paper de forn.
Enfornem 30-35 minuts a 180º i deixem refredar.
Servim acompanyat de gerds o maduixes.

Pots descarregar la fitxa

Bon profit

Pastís de llimona i nabius sense gluten i vegà

Aquest boníssim pastis sembla complicat però és senzill de fer.

Base

  • 1 tassa de coco ratllat i torrat
  • 1/5 tassa de flocs de civada
  • 2 cs de farina d’arròs integral
  • 1/6 de cp de sal marina fina
  • 3/4 tassa de farina de fajol (es poden fer servir altres farines)
  • 2-3 cs d’oli de coco
  • 1/4 de tassa de xarop d’auró o similar

Torrar el coco a 150ºC. Ull que no es cremi

Moldre els flocs de civada, farina d’arròs, sal i la meitat del coco ratllat en un robot de cuina.

Afegir en un bol juntament amb la farina de fajol i el coco restant. Afegir l’oli de coco, el xarop d’auró i amassar fins que quedi homogeni.

Posar la massa en un motllo i donar forma. Punxar amb una forquilla.

Fornejar 16-18 min a 180ºC. Treure i deixar refredar

Farcit

  • 1/2 tassa de liquat d’anacards
  • 2 tasses de liquat d’arròs
  • 1/4 de tassa de coco ratllat
  • 2 cp de flocs agar agar
  • un pessic de sal
  • Un pessic de cúrcuma
  • 2-3 cs de suc de llimona
  • 3 cp de ratlladura de llimona
  • 2 cs de xarop d’auró

Batre el liquat d’anacards, d’arròs i el coco en un robot de cuina. Afegir a una olla juntament amb la cúrcuma, xarop d’auró, sal i agar agar. Remoure i portar ebullició. Deixar bullir a foc lent 10 minuts (remoure cada 5 min.). Deixar refredar 10 minuts. Posar en un robot de cuina i afegir el suc de llimona. Batre.

Afegir 2cp de la ratlladura de llimona i batre. deixar reposar 10 minuts.

Omplir la base amb compte i afegir uns nabius. Repartir la resta de ratlladura de llimona. Deixar refredar a la nevera 30-45 min. Fins que el farcit estigui ferm.

Bon profit!

cs = cullera sopera   cp= cullera de postres

CELIAQUIA

Al document de consens sobre l’enfermetat celíaca (EC) a Catalunya, se la defineix de la següent manera: “LA EC és una forma d’enteropatia de mecanisme immunitari desencadenada pel consum de gluten en persones genèticament predisposades” (1). Fins a 1980 es considerava una malaltia que, llevat d’excepcions, només afectava nens. Avui dia se sap que pot afectar a qualsevol edat (2).

La EC té una prevalença del 1% a occident (2), encara que existeixen variacions segons el país i altres fonts assenyalen una prevalença del 0,5 – 2% de la població (3). En el que sí hi ha un consens ferm és en que aproximadament la meitat dels pacients celíacs no estan diagnosticats, com assenyala el doctor Peter H. R. Green del Celiac Disease Center de la Universitat de Columbia (4). Això resulta en un gran nombre de pacients no diagnosticats o mal diagnosticats, saltant de consulta en consulta amb el malestar a sobre. Continue reading “CELIAQUIA”