El virus està causant estralls. Les conseqüències poden ser nefastes i quan passi la tempesta i reduïm el pànic, si tornem a la normalitat anterior, més devastada encara, el fracàs serà total.
En les nostres societats hipermodernes, hiperconectades, hiperestresades, hiperemotives, hiperedonistes, hiperconsumistes, hipercontrolades, hipergestionades, hiperpositives, hiperfrustrades, immerses en l’entreteniment zombi, hi ha gent que passa gana. Tenen accés a aliments de baixa qualitat i això provoca malalties diverses.
Paradoxalment, en l’esbombat estat del benestar (si encara hi creus ets un tros de lluç), hi ha més gent que emmalalteix per excés de menjar. Habitualment d’aliments de baixa qualitat però també d’opulència obscena. L’ésser humà, en relació al menjar, destapa tota la seva estupidesa i incapacitat. És l’únic animal (domesticats no compten) que menja sense gana i beu sense set.
Com mengem, què i on, com ho cuinem, quan ho mengem, amb qui compartim el menjar, on comprem? Aquí ens podem fer aquestes i altres preguntes, i si volem podem comprar a petits pagesos de proximitat que treballen la terra sense contaminar-la amb agroquímics i que recuperen varietats tradicionals lliures de patents. Però a molts indrets, aquestes preguntes no tenen gaire sentit.
Segons la FAO, al món, més de 820 milions de persones passen fam. La majoria menja, amb sort, només una vegada al dia plats totalment insuficients. 8.500 nens moren cada dia per causes directament relacionades amb la desnutrició. Res ha matat a tanta gent com la fam. Ni guerres ni plagues ni pandèmies. Tan letal i tan evitable.
Mentrestant, llencem aproximadament un terç del menjar que produïm… i encara hi ha idiotes i cavallers amb esma de salvadors i fidels servidors de la llibertat econòmica, que asseguren que el món no pot produir menjar per tota la gent sense la ramaderia i agricultura intensiva, agroquímica, transgènica, patentada i en mans d’unes poques empreses sense escrúpols.
A Catalunya menys de l’1 % del total de la població és pagesa. El nostre sistema ens emmalalteix, provoca desastres naturals i mata gent. Podem seguir mirant Netflix demanant a crits que ens entretinguin amb algun artefacte d’última creació, quan en realitat el que volem és plorar, però ja no podem, afartats com estem d’antidepressius i demés drogues legals. Contents de tenir treball, tot i que ens faci sentir tan realitzats com un porc a l’escorxador.