En aquest apartat aniré afegint algunes receptes amb i sense gluten.

El gluten no és el problema ni l’enemic, de fet, aquest gran polímer, és un gran desconegut. Com explico en diversos apartats de la web, glútens n’hi ha tants com blats i són ben diferents entre ells. El gluten dels blats antics és més dèbil, menys immunogènic i per tant més fàcilment digerible. Amb els blats tradicionals passa el mateix quan en tenim un anterior a la Revolució Industrial, si no, podem trobar-nos blats pre-moderns que tenen glútens tan o més forts que els blats moderns. Per tant de glútens n’hi ha de beneficiosos i n’hi ha de perjudicials.

Si sona complicat, és així. El blat és un altre exemple de fins a quin punt l’ésser humà pot complicar, desvirtuar i oblidar l’essència.

Tot i que moltes varietats antigues s’han perdut per sempre, encara queden per recuperar, gaudir i deixar que ens alimentin. Depèn de nosaltres decidir que consumim, un blat modern agressiu amb el nostre aparell digestiu, desenvolupat i controlat per grans empreses amb l’únic objectiu de la rendibilitat econòmica i que obliga als pagesos a comprar-los cada any les llavors i el paquet d’agroquímics amb que es contaminarà una mica més la terra o un blat antic, cultivat per petits pagesos agroecològics, que miren per la qualitat del producte, de la terra i la salut de tots.

Amb tot, la varietat del blat no és l’únic que interessa. El tipus de cultiu, la mòlta, la fermentació y la cocció són determinants per obtenir un bon pa, que vol dir que ens alimenti sense agredir-nos i no només que ens sembli bo el seu gust. Així doncs si comprem el pa, preguntem i assegurem-nos de que és el que ens estan donant.

A casa podem controlar tots els processos. Si comprem a petits productors agroecològics, que molen a la pedra, tenim molt guanyat. Amb una bona massa mare de llevats salvatges podrem fer una bona fermentació que ens asseguri minimitzar els perjudicis i maximitzar els beneficis.

Tot i així hi ha molta gent que presenta celiaquia o sensibilitat no celíaca al gluten en major o menor grau. Per aquests últims, els blats antics ben mòlts i ben fermentats, són una molt bona opció. Per qui no pugui o no vulgui menjar gluten per diverses raons, també posaré receptes sense gluten.

Que un pa no tingui gluten no vol dir que no l’haguem de fermentar correctament. La majoria de productes sense gluten deixen molt que desitjar i no ens aporten res de beneficiós. Dels cereals hi ha diversos elements amb capacitat d’agredir-nos quan no els tractem o cuinem correctament

Si has arribat fins aquí, gràcies i bon profit. Qualsevol suggeriment benvingut.